viernes, 24 de febrero de 2012

El barber de Sevilla

El barber de Sevilla nom original "Il barbiere di Siviglia" és una òpera en italià estrenada l'any 1816 al teatre Argentina de Roma. El seu compositor va ser Gioacchino Rossini.

Autors:
El barber, Fígaro.
Conde de Almaiva.
Doctor Bartolo y padrino de Rosina.
Don Basilio, professor de música.
Rosina, fillola del Doctor.
Fiorello, criat del comte.
Ambrogio, criat de bartolo.
Berta, criada de Bartolo.
Un oficial de polícia
El notari

Aquesta òpera està composta en dos actes:
Primer acte: El compte Almaiva, canta a Rossina una serenata però el Bartolo fa tot  el possible per que ells dos es vegin per que no vol que s'enamorin degut a que vol la Rossina per ell. Però el barber i el comte fan un pla per que el comte és disfraci de soldat y és faci passar per borracho per poder colar-se a casa del metge i així estar aprop de la Rossina.
Acte segon: el comte arriba a casa del Bartolo disfrasat de professor de música de la senyora Rossina (un altre pla ideat per el barber i ell). Llavors hi ha una serie de moments conflictius en els quals el Bartolo intenta negar-se a que estiguin junts però al final acaba resignanse i aceptan la seva derrota. El compte i la Rossina s'acaben cassant.

Aquesta òpera ha estat reproduïda centenars de vegades i a va estar una de les primeres òperes en ser interpretada als estats units. Aquí us poso la aria de Figaro.

Precisament d'aquesta part de la òpera els amics de les arts, un grup de música català, van fer una cançó anomenada El barber de sevilla (largo et factorum) en el qual amb el seu sentit de l'humor habitual reprodueixen una part de l'òpera.





















viernes, 10 de febrero de 2012

Romanticisme (educaplay)

En l'hora de música hem anat als ordinadors i hem efectuat un text en el educaplay i ara us el deixem aquí

El Romanticisme és un període que trancorre durant el segle XIX.
El Romanticisme sent fascinació per tot allò que és llunyà, màgic o irreal.
La música ocupa un lloc d'honor en aquest període ja que és la més abstracta i intangible de les arts.
l'artista romàntic és individualista: utilitza l'art per expressar les seves idees i sentiments personals.
pel que fa a les característiques musicals el més destacat és:
1. Predomini de la melodia: melodies belles i apassionades.
2.Ús del ritme de manera molt flexible:tempo rubato.
3. Gran riquesa defectes dinàmics: ús constant de crescendos i diminuendos, al costat despectaculars contrastos entre fortíssimo i pianíssimo.
4. L'orquestra creix: adquireix protagonisme els instruments de vent-metall. El piano és el protagonista.
5. Neixen noves formes vocals com el lied i obres breus per a piano com: nocturns, estudis , balades i valsos.
Els compositors més destacats són: els alemanys L.v. Beethoven, autor de nombrosos lieder i J.Brahms molt conegut pel Wiegenlied o Cançó de bressol i el polonès F. Chopin mestre del piano.
Pel que fa als compositors d'òperes tenim: Verdi, autor de la Traviata; Puccini, autor de la Boheme; Rossini autor del Barber de Sevilla o el francès Bizet autor de Carmen. L'alemany Wagner autor de la famosa cavalcada de les walquíries.

lunes, 6 de febrero de 2012

Copying Bethoven

El gran compositor Ludwing van Bethoven és el protagonista d'aquesta obra juntament amb Anna. Aquesta pel·licula transcorre durant l'any 1824 quan bethoven està acabant de fer la seva obra i Anna que és una jove amb molt de talent pel seu propi compte intenta millorar la seva tècnica de per si ja bona. Ella que se'n dona compte que el net del seu gran mestre es un traidor el convens que el deixi estar que a ell no li agrada la música i que encanvi per a ella és la seva vida i llavors ell accedeix a ser el seu mestre.
Fa de copista d'ell i en el dia de l'inauguració de la seva grandissima obra (la novena simfonia) ella l'ajuda a dirigir els músics i desprès del seu gran éxit passen a compondre junts.

Ludwing van Bethoven: Ed Harris
Anna: Diana Kruger
Karl van Bethoven: Joe Anderson
País de producció: Estats Units-Alemanya
Any: 2006
Génere: Drama
Director: Agnieszka Holland
Guió: Stephen J. Rivele & Christopher Wilkinson.