minicòmic

El cinema i la música

El cinema és un "art" que neix l'any 1995, el títol de la primera pel·lícula propiament dita com les coneixem avui dia(amb música propia, amb la veu original dels actors...) és: El Cantant de Jazz, la qual és va estrenar el 1927. El cinema mut no era del tot mut. Hi havia l'explicador de pel·lícules que era qui llegia els textos que anaven sortint a la pantalla. Habitualment hi havia un piano o una pianola i si la sala de projeccions estava en una ciutat prou gran, fins i tot hi podia haver una orquestra.
Les chue sheets era el nom amb que es coneixien les partitures que es tocaven durant la pel·lícula algunes de les quals s'interpretaven amb una pianola, que era un piano al qual s'hi han adaptat elements mecànics que permeten la reproducció automàtica de la música que està previament perforada per un paper. la música en el cinema, com en altres llocs, té una vital importància per què és la part subjectiva i simbòlica del cinema per què representa les emocions i sentiments. la imatge i la paraula són objectives per què representen la realitat.

Aquí us deixo un fragment del Cantant de Jazz:

Concert de Primavera i alhora fí d'una era

El concert de primavera ja ha passat senyors, tant de temps preparant-lo, tans mals de caps amb les partitures ja està, que rapid pasen les coses quan les esperem amb candeletes i que llargues és fan les esperes...

El passat dijous 31 de maig vam fer el concert de primavera i la veritat es que va ser un verdader éxit i en le qual vam disfrutar molt i no vam cometre molts errors, algún sempre se'n fa.

I la veritat senyors és que després d'aquest concert ens sentim tristos i orgullosos alhora. Orgullosos està clar que és per la feina ben feta i per l'agraïment que expressem a la nostra professora i per ensenyar-nos tantes coses. La part trista del final d'aquest concert és que produeix el fi d'una època, per que senyors estem a 4rt d'ESO i això s'acaba, per mala sort nostra a 1er de Bat ja no és podrà fer música el que significa que ja no podrem tornar a trepitjar junts i amb baquetes a la mà el escenari del castell. Tot i així tots estem orgullosos per la feina feta en el concert i sobretot contents pel treball que hem fet durant aquests anys.