jueves, 7 de junio de 2012

El cinema i la música

El cinema és un "art" que neix l'any 1995, el títol de la primera pel·lícula propiament dita com les coneixem avui dia(amb música propia, amb la veu original dels actors...) és: El Cantant de Jazz, la qual és va estrenar el 1927. El cinema mut no era del tot mut. Hi havia l'explicador de pel·lícules que era qui llegia els textos que anaven sortint a la pantalla. Habitualment hi havia un piano o una pianola i si la sala de projeccions estava en una ciutat prou gran, fins i tot hi podia haver una orquestra.
Les chue sheets era el nom amb que es coneixien les partitures que es tocaven durant la pel·lícula algunes de les quals s'interpretaven amb una pianola, que era un piano al qual s'hi han adaptat elements mecànics que permeten la reproducció automàtica de la música que està previament perforada per un paper. la música en el cinema, com en altres llocs, té una vital importància per què és la part subjectiva i simbòlica del cinema per què representa les emocions i sentiments. la imatge i la paraula són objectives per què representen la realitat.

Aquí us deixo un fragment del Cantant de Jazz:


No hay comentarios:

Publicar un comentario