minicòmic

El cinema i la música

El cinema és un "art" que neix l'any 1995, el títol de la primera pel·lícula propiament dita com les coneixem avui dia(amb música propia, amb la veu original dels actors...) és: El Cantant de Jazz, la qual és va estrenar el 1927. El cinema mut no era del tot mut. Hi havia l'explicador de pel·lícules que era qui llegia els textos que anaven sortint a la pantalla. Habitualment hi havia un piano o una pianola i si la sala de projeccions estava en una ciutat prou gran, fins i tot hi podia haver una orquestra.
Les chue sheets era el nom amb que es coneixien les partitures que es tocaven durant la pel·lícula algunes de les quals s'interpretaven amb una pianola, que era un piano al qual s'hi han adaptat elements mecànics que permeten la reproducció automàtica de la música que està previament perforada per un paper. la música en el cinema, com en altres llocs, té una vital importància per què és la part subjectiva i simbòlica del cinema per què representa les emocions i sentiments. la imatge i la paraula són objectives per què representen la realitat.

Aquí us deixo un fragment del Cantant de Jazz:

Concert de Primavera i alhora fí d'una era

El concert de primavera ja ha passat senyors, tant de temps preparant-lo, tans mals de caps amb les partitures ja està, que rapid pasen les coses quan les esperem amb candeletes i que llargues és fan les esperes...

El passat dijous 31 de maig vam fer el concert de primavera i la veritat es que va ser un verdader éxit i en le qual vam disfrutar molt i no vam cometre molts errors, algún sempre se'n fa.

I la veritat senyors és que després d'aquest concert ens sentim tristos i orgullosos alhora. Orgullosos està clar que és per la feina ben feta i per l'agraïment que expressem a la nostra professora i per ensenyar-nos tantes coses. La part trista del final d'aquest concert és que produeix el fi d'una època, per que senyors estem a 4rt d'ESO i això s'acaba, per mala sort nostra a 1er de Bat ja no és podrà fer música el que significa que ja no podrem tornar a trepitjar junts i amb baquetes a la mà el escenari del castell. Tot i així tots estem orgullosos per la feina feta en el concert i sobretot contents pel treball que hem fet durant aquests anys.

Concert de primavera.

S'acota el gran concert de primavera. Els alumnes de 4rt de l'Institut Joan Pui i Ferreter portem tot el trimestre preparan- nos per el concert que farem al pròxim dia 31 de maig al castell del poble. En aquest concert tocarem peces que tothom conèixerà pel simple fet que totes son molt conegudes, les reconeixereu ràpid per que al ser als músics bons això facilita molt a l'hora d'identificar una obra, però tocar aquestes partitures amb sincronització ens hauria estat impossible sense una professora que ens guies tan bé cap a la llum. En el concert estarà compost per xilofons, carillons, metalofons, pianos... Una verdadera obra d'art sens dubte. Si voleu saber més sobre el gran concert ens veiem del dijous 31 a les vuit al castell i allí o tindreu tot ben clar.  

Es desmorona Bee Gees

Bee Gees s'esta desmoronan com bé  diu el titol d'aquest artícle per que poc a poc i més per desgràcia que pert sort s'ha mort un component del grup (Robin Gibb).Bee Gees  va ser una gran grup musical durant la època dels 60 y els 70 que es ballava molt a les discoteques. amb algunes cançons amb bastant d'èxit com Stayin Alive, Too Much Haven... El grup estava format per tres germans amb molta passió per la música i que poc  poc es van anar obrint pas cap a l'èxit. Aquest grup es caracteritza també per la veu "afeminada" dels seus components que utilitzaven en moltes cançons.

 El motiu d'aquest article es la mort de Robin Gibb el dia 21 de maig de 2012 el qual ja és el segon dels tres germans del grup, format per tres que ha mort a la jove edat de 62 anys.

Probablement del grup del que parlo només amb el nom no el sabreu identificar però us asseguru que escoltant aquesta canço us sonarà aquest grup.

Summertime

Summertime és una cançó de bressol de la òpera de Porgy i Bess escrita per George Gershwin l'any 1935.
Aquesta cançó és una de les cançons més versionades de l'història de la música i aquí us en deixo un exemple.

El barber de Sevilla

El barber de Sevilla nom original "Il barbiere di Siviglia" és una òpera en italià estrenada l'any 1816 al teatre Argentina de Roma. El seu compositor va ser Gioacchino Rossini.

Autors:
El barber, Fígaro.
Conde de Almaiva.
Doctor Bartolo y padrino de Rosina.
Don Basilio, professor de música.
Rosina, fillola del Doctor.
Fiorello, criat del comte.
Ambrogio, criat de bartolo.
Berta, criada de Bartolo.
Un oficial de polícia
El notari

Aquesta òpera està composta en dos actes:
Primer acte: El compte Almaiva, canta a Rossina una serenata però el Bartolo fa tot  el possible per que ells dos es vegin per que no vol que s'enamorin degut a que vol la Rossina per ell. Però el barber i el comte fan un pla per que el comte és disfraci de soldat y és faci passar per borracho per poder colar-se a casa del metge i així estar aprop de la Rossina.
Acte segon: el comte arriba a casa del Bartolo disfrasat de professor de música de la senyora Rossina (un altre pla ideat per el barber i ell). Llavors hi ha una serie de moments conflictius en els quals el Bartolo intenta negar-se a que estiguin junts però al final acaba resignanse i aceptan la seva derrota. El compte i la Rossina s'acaben cassant.

Aquesta òpera ha estat reproduïda centenars de vegades i a va estar una de les primeres òperes en ser interpretada als estats units. Aquí us poso la aria de Figaro.

Precisament d'aquesta part de la òpera els amics de les arts, un grup de música català, van fer una cançó anomenada El barber de sevilla (largo et factorum) en el qual amb el seu sentit de l'humor habitual reprodueixen una part de l'òpera.

Romanticisme (educaplay)

En l'hora de música hem anat als ordinadors i hem efectuat un text en el educaplay i ara us el deixem aquí

El Romanticisme és un període que trancorre durant el segle XIX.

El Romanticisme sent fascinació per tot allò que és llunyà, màgic o irreal.

La música ocupa un lloc d'honor en aquest període ja que és la més abstracta i intangible de les arts.

l'artista romàntic és individualista: utilitza l'art per expressar les seves idees i sentiments personals.

pel que fa a les característiques musicals el més destacat és:

1. Predomini de la melodia: melodies belles i apassionades.

2.Ús del ritme de manera molt flexible:tempo rubato.

3. Gran riquesa defectes dinàmics: ús constant de crescendos i diminuendos, al costat despectaculars contrastos entre fortíssimo i pianíssimo.

4. L'orquestra creix: adquireix protagonisme els instruments de vent-metall. El piano és el protagonista.

5. Neixen noves formes vocals com el lied i obres breus per a piano com: nocturns, estudis , balades i valsos.

Els compositors més destacats són: els alemanys L.v. Beethoven, autor de nombrosos lieder i J.Brahms molt conegut pel Wiegenlied o Cançó de bressol i el polonès F. Chopin mestre del piano.

Pel que fa als compositors d'òperes tenim: Verdi, autor de la Traviata; Puccini, autor de la Boheme; Rossini autor del Barber de Sevilla o el francès Bizet autor de Carmen. L'alemany Wagner autor de la famosa cavalcada de les walquíries.

Copying Bethoven

El gran compositor Ludwing van Bethoven és el protagonista d'aquesta obra juntament amb Anna. Aquesta pel·licula transcorre durant l'any 1824 quan bethoven està acabant de fer la seva obra i Anna que és una jove amb molt de talent pel seu propi compte intenta millorar la seva tècnica de per si ja bona. Ella que se'n dona compte que el net del seu gran mestre es un traidor el convens que el deixi estar que a ell no li agrada la música i que encanvi per a ella és la seva vida i llavors ell accedeix a ser el seu mestre.
Fa de copista d'ell i en el dia de l'inauguració de la seva grandissima obra (la novena simfonia) ella l'ajuda a dirigir els músics i desprès del seu gran éxit passen a compondre junts.

Ludwing van Bethoven: Ed Harris
Anna: Diana Kruger
Karl van Bethoven: Joe Anderson
País de producció: Estats Units-Alemanya
Any: 2006
Génere: Drama
Director: Agnieszka Holland
Guió: Stephen J. Rivele & Christopher Wilkinson.

El Romanticisme

Després de uns quants dies treballant la música de Romanticisme ha classe aquest cap de semana hem tingut que fer un esquema i aquest ha estat el resultat espero que us agradi.

Sopa de Cabra- Camins

Sopa de Cabra es un grup que es van crear a Girona i el seu estil sempre ha estat el rock es van mentindre en actiu entre els anys 1886 i el 2001 amb grans cançons d'èxit com ho són l'Emporda, el far del sud,Camins... però el 2011 onze van tornar per fer una petite gira en la qual van arrasar en tots els concerts fen el concert final en Palau Sant Jordi on el van omplir.
Camins és una canço de rock català tocada amb quatre guitarres i una bateria i en la qual hi ha una gran emotivitat en la lletra que es canta.

Cop de Rock

Aquest dimecres vam anar a veure un músical a Barcelona, Cop de Rock en el qual es tracta una història de un grup de joves "de l'emporda" que toquen en una banda i que s'enamoren d'un grup de noies joves de Terra de l'ebre  que venen de vacances però el Rock que és el cantant de la banda és "lia" amb una noia però quant tornen a marxar cap a les seves terres per casarse amb el seu promès però el rock que per primera vegada a la seva vida nota que allò no ha estat un amor qualsevol i que de veritat sent alguna cosa per la Lluna i juntament amb el Ramon, el bateria del grup, sen van Cap al Sud de Catalunya allí és troben que s'estan casant ella i ja no hi son a temps de res.
Al cap de dotze anys el Pau que era el guitarrista del grup ha caigut en una depressió degut a que van deixar el grup i com que la música era la seva vida segons ell ja no hi ha res a fer. Els seus amics per treure'l del forat és veuen obligats a vendre les seves cançons per poder enviar-lo en una casa de recuperació però ell s'asebenta de que han vengut les cançons i és suïcida. Llavors els deus companys tornen a lluitar per els drets de les cançons i els acaben consguint i amb el pare del rock suplint el Pau i tornen al grup i el Rock asl final també torna amb la Lluna.



OPINIO
a mi aquesta musical m'ha agradat molt i pel que fa al context ha estat molt bonic i ha estat especial per apart de ser el guió bastant típic de les pel·licules del amor imposible s'hi ha barrejat el amor cap a Catalunya i el sentiment cap a la música cosa que la fet ser molt especial. A mi personalment aquest músical m'ha agradat molt.

Cop de Rock

Aquest dimecres que bé anirem a veure el musical Cop de Rock al teatre Victoria de Barcelona. Aquest musical és especialment en català el que suposa que totes les cançons que els actors interpretaran seràn en català i les quals la inmensa majoria seràn del període de la nova canço i posterior. En aquet musical hi ha una recopilació de cançons catalanes que posen els pels de punta per ser de les més bones de la canço catalana com en son un clar exemple: Bon dia dels pets, llença't de Lax'n'Busto... I com que tots estem molt ilusionats amb la sortida aquí us deixo la canço principal per començar a escalfar motors.